Salta al contingut
Menú

Psicologia infantil

Acompanyem els infants i les seves famílies en dificultats emocionals, de comportament, d'aprenentatge i del desenvolupament, amb una avaluació completa i un tractament a mida.

Fins als 12 anys

Durada:
Aproximadament 1 hora
Sala infantil del centre amb un cavallet, prestatges amb joguines i contes, una catifa de colors i una taula blanca

La psicologia infantil és la nostra especialitat. Volem donar a cada nen i nena les eines que l'ajudin a estar bé i estimular les seves capacitats perquè es desenvolupi de manera sana.

La infància és una etapa de canvis, i sovint als més petits els costa explicar què els passa. Algunes dificultats passen desapercebudes i es noten en el comportament a casa o a l'escola, o en el rendiment escolar. Atendre-les a temps ajuda a prevenir problemes més endavant.

Cada infant és diferent: partim d'una avaluació àmplia i acurada i dissenyem un tractament adaptat a les seves necessitats i possibilitats.

Què treballem

Com treballem

Oferim a l'infant eines que, a poc a poc, aprengui a fer servir per resoldre els seus conflictes de manera autònoma, sempre amb el nostre seguiment.

Les sessions es fan en un espai amè i divertit. El joc és clau: amb dibuixos, contes i jocs obtenim informació per a l'avaluació i ens comuniquem més enllà de les paraules. No ens limitem a corregir un símptoma: volem entendre què ens està dient l'infant a través d'ell.

Perquè el tractament doni fruit, cal una comunicació fluida amb els pares i, si ens hi autoritzes, també amb l'escola.

Quins són els principals trastorns que tractem?

Trastorn de l'espectre autista (TEA)
És una de les nostres especialitats: un trastorn del neurodesenvolupament que apareix en els primers anys de vida i afecta la interacció social, la comunicació i el joc. Un diagnòstic precoç facilita l'adaptació de l'infant i redueix l'estrès familiar. Treballem amb programes estructurats i adaptats a cada cas, de la mà dels pares.
Trastorns de l'aprenentatge
Dificultats per aprendre a llegir, escriure o calcular, que sovint porten desmotivació i baixa autoestima. Els més habituals són la dislèxia, la disgrafia (traçar les lletres) i la discalcúlia (càlcul i números).
Trastorns de conducta
Alguns comportaments agressius són normals en certes edats, però cal tractar-los quan augmenten en intensitat i freqüència. Inclouen la impulsivitat, la desobediència i el desafiament a l'autoritat, com en el trastorn negativista desafiant.
Trastorns de la ingesta i la conducta alimentària
Es poden notar quan l'infant no guanya pes sense una causa mèdica. Els més comuns són la pica (menjar substàncies no nutritives, com terra o paper) i la rumiació (tornar a portar a la boca el menjar empassat).
Trastorns d'eliminació
L'enuresi és fer-se pipí en llocs no adequats, normalment sense voler, a partir dels 5 anys, de dia, de nit o totes dues coses. L'encopresi és fer caca en llocs no adequats a partir dels 4 anys.
Trastorns emocionals
L'ansietat infantil es nota en una preocupació excessiva que afecta el benestar i l'escola, amb por intensa, tristesa o irritabilitat. També treballem els tics, que sovint s'intensifiquen amb l'ansietat.
Fòbies infantils
Moltes pors són pròpies de l'edat i desapareixen en créixer. No s'han de menystenir ni cal sobreprotegir l'infant: l'ajudem a gestionar l'angoixa i a confiar en els seus recursos. Les més habituals són la fòbia escolar i la fòbia social.
Separació dels pares
Els infants capten com és la relació entre els pares. Després d'una separació poden aparèixer conductes desadaptades, amb l'esperança que els pares tornin, actituds manipuladores si hi ha rivalitat o irritabilitat si arriba una nova parella.
Dol
Els més petits sovint pensen que la mort és reversible i que la persona pot tornar. Cap als 5 anys la comencen a entendre com els adults, tot i que encara no pensen que els pugui passar a ells.
Gelosia
Apareix quan l'infant té por de perdre l'afecte i la protecció d'una persona important, en una situació de rivalitat, com l'arribada d'un germà.
Trastorns de la son
Afecten el rendiment escolar, les emocions i el desenvolupament físic: insomni (costa adormir-se o dormir sense els pares), hipersòmnia (massa son) i apnea obstructiva (pauses en la respiració). Moltes alteracions de la son són pròpies de l'edat i desapareixen en créixer.

I després de l'avaluació?

Un cop valorats els resultats, comencem el tractament més adequat. El seguiment el fem amb tu, perquè des de casa hi pots col·laborar. A més, cada trimestre, i sempre amb la teva autorització, ens reunim amb els professors per valorar els avenços del teu fill o filla.

Com fem l'avaluació psicològica?

Per tenir una visió completa, avaluem tres grans àrees: la intel·lectual, l'emocional i la del comportament.

  1. Entrevista inicial

    El primer pas és una entrevista amb els pares i l'infant.

  2. Proves, si cal

    Si el cas ho requereix, fem algun test per obtenir més informació.

  3. Contacte amb l'escola

    Alhora, i sempre amb la teva autorització, parlem amb el tutor o els professors.

  4. Altres serveis

    Si cal, ens coordinem amb altres professionals implicats, com el metge o l'EAP (Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica).

  5. Valoració psiquiàtrica, si cal

    En els casos que ho necessiten, derivem a una visita psiquiàtrica.

La infància és l'etapa que tots recordem amb alegria quan som grans. Com a psicòloga, treballo perquè així sigui i perquè, juntament amb els pares, els nens i nenes tinguin una infància sana, feliç i amb totes les eines al seu abast.

Preguntes freqüents

Els pares venen a la primera visita?

Sí. L'avaluació comença amb una entrevista amb els pares i l'infant, que ens ajuda a entendre què passa i a planificar els passos següents.

Parleu amb l'escola?

Només si ens hi autoritzes. La informació del tutor i dels professors ens ajuda a intervenir bé, i durant el tractament ens hi reunim cada trimestre per valorar els avenços.

Com sé si el meu fill necessita ajuda?

Si notes canvis de comportament a casa o a l'escola, o una baixada del rendiment escolar que es manté, val la pena consultar-ho. Moltes dificultats passen desapercebudes i és més fàcil atendre-les a temps.

Quins senyals poden fer pensar en un TEA?

Alguns indicis són no respondre al seu nom, no dir paraules senzilles cap als 16 mesos, preferir jugar sol, no mirar a la cara o mostrar poc interès per l'entorn. Cap senyal per si sol no és un diagnòstic: si et preocupa, consulta-ho amb un professional que t'orienti.

Fem el primer pas junts?

Demanar ajuda és la part més difícil. La resta, la fem amb tu.