Psicologia infantil
Acompanyem els infants i les seves famílies en dificultats emocionals, de comportament, d'aprenentatge i del desenvolupament, amb una avaluació completa i un tractament a mida.
Fins als 12 anys
- Durada:
- Aproximadament 1 hora
La psicologia infantil és la nostra especialitat. Volem donar a cada nen i nena les eines que l'ajudin a estar bé i estimular les seves capacitats perquè es desenvolupi de manera sana.
La infància és una etapa de canvis, i sovint als més petits els costa explicar què els passa. Algunes dificultats passen desapercebudes i es noten en el comportament a casa o a l'escola, o en el rendiment escolar. Atendre-les a temps ajuda a prevenir problemes més endavant.
Cada infant és diferent: partim d'una avaluació àmplia i acurada i dissenyem un tractament adaptat a les seves necessitats i possibilitats.
Què treballem
- Problemes de comportament
- Pors i fòbies
- Ansietat i problemes emocionals
- Estat d'ànim
- Dificultats de relació amb els altres
- Alteracions de la son
- Gelosia
- Dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH)
- Trastorn de l'espectre autista (TEA)
- Dificultats d'aprenentatge
- Problemes amb l'alimentació
- Processos de dol
- Separació dels pares
- Manca de motivació
Com treballem
Oferim a l'infant eines que, a poc a poc, aprengui a fer servir per resoldre els seus conflictes de manera autònoma, sempre amb el nostre seguiment.
Les sessions es fan en un espai amè i divertit. El joc és clau: amb dibuixos, contes i jocs obtenim informació per a l'avaluació i ens comuniquem més enllà de les paraules. No ens limitem a corregir un símptoma: volem entendre què ens està dient l'infant a través d'ell.
Perquè el tractament doni fruit, cal una comunicació fluida amb els pares i, si ens hi autoritzes, també amb l'escola.
Quins són els principals trastorns que tractem?
- Trastorn de l'espectre autista (TEA)
- És una de les nostres especialitats: un trastorn del neurodesenvolupament que apareix en els primers anys de vida i afecta la interacció social, la comunicació i el joc. Un diagnòstic precoç facilita l'adaptació de l'infant i redueix l'estrès familiar. Treballem amb programes estructurats i adaptats a cada cas, de la mà dels pares.
- Trastorns de l'aprenentatge
- Dificultats per aprendre a llegir, escriure o calcular, que sovint porten desmotivació i baixa autoestima. Els més habituals són la dislèxia, la disgrafia (traçar les lletres) i la discalcúlia (càlcul i números).
- Trastorns de conducta
- Alguns comportaments agressius són normals en certes edats, però cal tractar-los quan augmenten en intensitat i freqüència. Inclouen la impulsivitat, la desobediència i el desafiament a l'autoritat, com en el trastorn negativista desafiant.
- Trastorns de la ingesta i la conducta alimentària
- Es poden notar quan l'infant no guanya pes sense una causa mèdica. Els més comuns són la pica (menjar substàncies no nutritives, com terra o paper) i la rumiació (tornar a portar a la boca el menjar empassat).
- Trastorns d'eliminació
- L'enuresi és fer-se pipí en llocs no adequats, normalment sense voler, a partir dels 5 anys, de dia, de nit o totes dues coses. L'encopresi és fer caca en llocs no adequats a partir dels 4 anys.
- Trastorns emocionals
- L'ansietat infantil es nota en una preocupació excessiva que afecta el benestar i l'escola, amb por intensa, tristesa o irritabilitat. També treballem els tics, que sovint s'intensifiquen amb l'ansietat.
- Fòbies infantils
- Moltes pors són pròpies de l'edat i desapareixen en créixer. No s'han de menystenir ni cal sobreprotegir l'infant: l'ajudem a gestionar l'angoixa i a confiar en els seus recursos. Les més habituals són la fòbia escolar i la fòbia social.
- Separació dels pares
- Els infants capten com és la relació entre els pares. Després d'una separació poden aparèixer conductes desadaptades, amb l'esperança que els pares tornin, actituds manipuladores si hi ha rivalitat o irritabilitat si arriba una nova parella.
- Dol
- Els més petits sovint pensen que la mort és reversible i que la persona pot tornar. Cap als 5 anys la comencen a entendre com els adults, tot i que encara no pensen que els pugui passar a ells.
- Gelosia
- Apareix quan l'infant té por de perdre l'afecte i la protecció d'una persona important, en una situació de rivalitat, com l'arribada d'un germà.
- Trastorns de la son
- Afecten el rendiment escolar, les emocions i el desenvolupament físic: insomni (costa adormir-se o dormir sense els pares), hipersòmnia (massa son) i apnea obstructiva (pauses en la respiració). Moltes alteracions de la son són pròpies de l'edat i desapareixen en créixer.
I després de l'avaluació?
Un cop valorats els resultats, comencem el tractament més adequat. El seguiment el fem amb tu, perquè des de casa hi pots col·laborar. A més, cada trimestre, i sempre amb la teva autorització, ens reunim amb els professors per valorar els avenços del teu fill o filla.
Com fem l'avaluació psicològica?
Per tenir una visió completa, avaluem tres grans àrees: la intel·lectual, l'emocional i la del comportament.
Entrevista inicial
El primer pas és una entrevista amb els pares i l'infant.
Proves, si cal
Si el cas ho requereix, fem algun test per obtenir més informació.
Contacte amb l'escola
Alhora, i sempre amb la teva autorització, parlem amb el tutor o els professors.
Altres serveis
Si cal, ens coordinem amb altres professionals implicats, com el metge o l'EAP (Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica).
Valoració psiquiàtrica, si cal
En els casos que ho necessiten, derivem a una visita psiquiàtrica.
La infància és l'etapa que tots recordem amb alegria quan som grans. Com a psicòloga, treballo perquè així sigui i perquè, juntament amb els pares, els nens i nenes tinguin una infància sana, feliç i amb totes les eines al seu abast.
Preguntes freqüents
Els pares venen a la primera visita?
Sí. L'avaluació comença amb una entrevista amb els pares i l'infant, que ens ajuda a entendre què passa i a planificar els passos següents.
Parleu amb l'escola?
Només si ens hi autoritzes. La informació del tutor i dels professors ens ajuda a intervenir bé, i durant el tractament ens hi reunim cada trimestre per valorar els avenços.
Com sé si el meu fill necessita ajuda?
Si notes canvis de comportament a casa o a l'escola, o una baixada del rendiment escolar que es manté, val la pena consultar-ho. Moltes dificultats passen desapercebudes i és més fàcil atendre-les a temps.
Quins senyals poden fer pensar en un TEA?
Alguns indicis són no respondre al seu nom, no dir paraules senzilles cap als 16 mesos, preferir jugar sol, no mirar a la cara o mostrar poc interès per l'entorn. Cap senyal per si sol no és un diagnòstic: si et preocupa, consulta-ho amb un professional que t'orienti.
Fem el primer pas junts?
Demanar ajuda és la part més difícil. La resta, la fem amb tu.