Psicologia per a adolescents i joves
Acompanyem adolescents i joves en una etapa de canvis i de construcció de la personalitat, i donem a les famílies pautes per viure-la amb més tranquil·litat.
De 12 a 21 anys
- Durada:
- Aproximadament 1 hora
L'adolescència comença just després de la infància, cap als 12 anys, i s'allarga fins al voltant dels 21. És una etapa de molts canvis físics i mentals i, sobretot, és quan es consolida la personalitat.
Per això són habituals els dubtes, les «crisis existencials» i la recerca de qui ets de maneres diferents. El problema apareix quan aquestes crisis afecten de manera important el comportament i la qualitat de vida.
Treballem perquè sigui una etapa sana i feliç: és tan important que el jove tingui eines per desenvolupar la seva personalitat com que els pares coneguin les pautes educatives que ajuden a acompanyar-la.
Els trastorns més comuns en aquesta etapa
- Trastorns de l'aprenentatge
- Dificultats en la lectura, l'escriptura o el càlcul que afecten el rendiment acadèmic.
- Problemes familiars
- La família és clau en el desenvolupament de la personalitat. Són habituals la manca de comunicació, la dificultat per adaptar-se als canvis o les faltes de respecte.
- Trastorns de la personalitat i del caràcter
- Dificultat per relacionar-se de manera sana amb els altres i una imatge distorsionada d'un mateix.
- Dependència
- Necessitat excessiva de ser cuidat, amb submissió davant la por a la pèrdua o la separació.
- Dificultats de relació amb els iguals
- Desenvolupar habilitats socials és clau per al creixement personal i per construir relacions íntimes i de confiança en l'edat adulta.
- Dol
- Davant d'una pèrdua, la tristesa, la irritabilitat, l'ansietat o la culpa s'intensifiquen en l'adolescència. Si es mantenen i dificulten el dia a dia, convé demanar ajuda perquè no es cronifiquin.
- Trastorns de l'estat d'ànim
- Cansament generalitzat, tristesa excessiva i apatia que alteren el comportament i el dia a dia.
- Ansietat i atacs de pànic
- Preocupació excessiva i difícil de controlar per qüestions quotidianes, o episodis de por intensa amb tremolors, dolor al pit, sensació d'ofec i altres símptomes físics.
- Fòbies
- La més comuna en l'adolescència és la fòbia social: la por de parlar o actuar davant d'altres persones per temor a la crítica o a la burla.
- Estrès posttraumàtic
- Pot aparèixer després de viure un fet traumàtic. Els fets causats per altres persones solen deixar una empremta més duradora que els accidents o els desastres naturals.
- TDAH
- Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat: distracció fàcil, inestabilitat emocional, impulsivitat i excés d'activitat.
- Trastorn negativista desafiant
- Sol començar a la infància, en l'entorn familiar, i es pot estendre a altres àmbits. Es caracteritza per desafiar constantment l'autoritat amb discussions, desobediència i insults.
- Trastorn dissocial
- Comportament hostil cap als drets dels altres o les normes socials. Es distingeix segons si comença abans o després dels 10 anys.
- Trastorns de la conducta alimentària
- És l'etapa en què n'apareixen més, perquè la imatge i l'acceptació social hi pesen molt. Els més comuns són l'anorèxia, la bulímia nerviosa i el trastorn per afartament. Sovint expressen a través del menjar problemes de fons, i és important que la família també rebi suport.
- Addiccions
- L'ús del mòbil, els videojocs o internet es pot convertir en una necessitat i generar addicció, que acapara la vida de l'adolescent i dificulta les seves relacions.
- Trastorn de l'espectre autista (TEA)
- Dificultats importants en la interacció social i la comunicació. Inclou el que abans s'anomenava trastorns generalitzats del desenvolupament, com la síndrome d'Asperger.
- Trastorns de la son
- Per descansar bé, un adolescent necessita unes 9 hores de son i uns horaris ordenats. Els problemes més freqüents són l'insomni, les parasòmnies i la falta crònica de son.
També acompanyem els pares
Quan arriba l'adolescència, molts pares viuen amb preocupació com els fills creixen a passos de gegant i construeixen la seva pròpia vida. Amb el suport adequat el camí es fa més planer: t'oferim eines per acompanyar el teu fill o filla i gaudir també d'aquesta etapa.
Preguntes freqüents
Com sé si és una crisi normal de l'edat o un problema?
Els dubtes i les crisis són habituals en l'adolescència. Convé demanar ajuda quan afecten de manera important el comportament o la qualitat de vida del jove: a casa, en els estudis o en les seves relacions.
Els pares també hi participen?
Sí. És tan important que el jove tingui eines pròpies com que els pares sàpiguen quines pautes educatives l'ajuden. Per això també t'acompanyem a tu.
Treballeu l'ús excessiu del mòbil, els videojocs o internet?
Sí. Quan l'ús de la tecnologia es converteix en una necessitat, pot acaparar la vida de l'adolescent i dificultar les seves relacions. Ho treballem amb el jove i, si cal, amb la família.
Fem el primer pas junts?
Demanar ajuda és la part més difícil. La resta, la fem amb tu.