• 11 Març, 2016

La frustració

Hem de tenir en compte que el problema real és l’actitud que presentem front aquest sentiment.
La frustració no és més que una resposta primària i natural de l’home, resultat d’una barrera que no ens permet aconseguir un objectiu marcat. És molt freqüent que la frustració arribi en el moment en què nosaltres expressem com volem que sigui però veiem realment com és. Aquesta sensació de malestar pot arribar a ser molt intensa inclòs, alternant-nos el comportament. Avui en dia, presentem una menor tolerància a la frustració degut, en part, al atrafegat ritme de vida i al voler-ho tot al moment, i quan no pot ser així, sentim una profunda ansietat i depressió.
En canvi, trobem persona que presenten una alta tolerància a la frustració amb una gran capacitat de fer front a la molèstia que sent hom al no aconseguir un repte. Aquest tipus de persones, es reafirmen en la consolidació de reptes a llarg termini, a més a més, de ser persones molt més flexibles amb una conducta molt més tranquil•la i racional.
Amb això, no volem dir que no hi hagi persones que no pateixin frustració, és a dir, la frustració és un sentiment que tots patim en un moment u altre, és inevitable al llarg de la nostra vida. Però hem de treballar per aprendre a ser més tolerables amb ella per aconseguir superar-la i que ens afecti el més mínim. La educació és vital en el tractament de la frustració, recau en pares i educadors la tasca de desenvolupar la capacitat de tolerància a la frustració.
Quan som petits, creiem que ens ho mereixem tot allò del quan ens encapritxem i en el moment en què ho volem. El problema ve quan se’n nega quelcom, i ho concebem com una gran injustícia. Un nen que rep tot allò que demana, quan arribi a l’edat adulta no tindrà les eines necessàries per afrontar-se al límit que es proposi fent que davant de qualsevol repte, es desmotivi. Els nens amb baixa tolerància a la frustració presenten dificultat per a controlar les seves emocions, així com una tendència a pensaments radicals i episodis de plors a causa de no poder aconseguir el que desitja.
Com podem ensenyar al nen/a, a tolerar al frustració?
- Actitud positiva en front situacions complicades.
- El nen ha d’aprendre dels seus propis errors. I reforçar aquelles accions que siguin satisfactòries.
- Aprendre de les situacions complexes.
- Tot objectiu requereix del nostre esforç. Els nostres objectius han d’ésser assumibles i reals.
- I sobretot, educar al petit en què no ho podem tenir tot en aquesta vida, i que hi ha coses a les quals hem de renunciar, però això no significa que no puguem ser feliços i aconseguir moltes dels reptes que ens proposem.
Si acceptem la nostra realitat, tal i com és, ens serà molt més fàcil aconseguir la felicitat i el nostre benestar gaudint de aquelles coses que sí que tenim en lloc d’obsessionar-nos amb què no tenim. Però no hem de resignar-nos sinó lluitar per allò que volem, per a fer-ho realitat de forma positiva.