• 07 Juliol, 2016

TDAH

El Trastorn per dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat és un trastorn neuro-biològic caracteritzat pel dèficit d’atenció, impulsivitat i hiperactivitat motora i/o vocal. Els nens que pateixen TDAH es distreuen amb molta facilitat, presten atenció de forma breu, tenen conductes impulsives i inestabilitat emocionals. Aquest tipus de trastorn es diagnostica en la edat infantil, ja que els seus símptomes es fan molt palpables especialment en la etapa de creixement i desenvolupament.
Es pot considerar trastorn quan els símptomes es donen en major freqüència que nens de la mateixa edat. Es calcula aproximadament que un 5% dels nens ho pateixen, dada que revela que 1 o 2 nens de cada aula escolar te TDAH. Com ja hem comentat, els principals símptomes d’aquest trastorn són la hiperactivitat, impulsivitat i inatenció. Tot i així, els símptomes no tenen perquè donar-se conjuntament però si que és rellevant que els símptomes es desenvolupen en ambients vitals per als nens; a casa i l’escola.
Un cop diagnosticat, els símptomes poden variar alhora que disminuir o bé augmentar, però els nens amb TDAH, en gran mesura, presenten problemes en l’adolescència i en menor percentatge, també en l’edat adulta.

Com podem detectar un nen amb TDAH? En la seva manera de manifestar-se hi trobem 3 etapes diferenciades:
- Fins als 5 anys: desenvolupament precoç és una característica comú. Nens molt inquiets.
- Edat escolar: quan comença l’etapa d’aprenentatge escolar s’albiren els primers problemes amb la lecto-escriptura. I quant més s’exigeixi al nen, si aquest no rep el tractament adequat, els problemes creixen.
- Adolescència: en aquesta etapa plena de canvis, la hiperactivitat s’apaivaga però en canvi, la dificultat en l’atenció persisteix.

Podem discernir 3 tipus de TDAH:
- Hiperactiu-impulsiu: els símptomes d’hiperactivitat i impulsivitat es fan notables.
- Inatent: la falta d’atenció destaca per sobre de tot.
- Combinat: combinació entre hiperactivitat, impulsivitat i inatenció.

En el tractament dels TDAH te una especial importància el paper d’un psicoterapeuta.