• 07 Setembre, 2016

Perfeccionisme o obsessió?

El ritme diari i l’actual context laboral fa palpable una exigència d’un mateix cada cop superior, fet que ens fa més perfeccionistes. Ens plantegem objectius més complicats d’aconseguir i ho volem fer aquí i ara. I en ocasions això no pot ser possible. I encara que tots vulguem ser perfectes, aconseguir la perfecció pot no ser tan bonic com sembla, i pot suposar més problemes que avantatges.
La persona que persegueix la perfecció sol tenir tendència a pensaments molt estrictes essent amb un mateix excessivament dura. A vegades, aquest comportament pot derivar en ansietat i patiment. La perfecció pot començar com un compliment minuciós dels plans prèviament establerts i poc a poc, anar evolucionant en una pertorbació mental causada per una idea fixa, és a dir, una obsessió.
Els psicòlegs opinen que el perfeccionisme està íntimament relacionat amb la falta de confiança i seguretat. Les persones que viuen obsessionades amb el perfeccionisme senten una gran pressió per a que tot es dugui a terme segons el previst i mai estan satisfets amb els resultats obtinguts. Sempre els sembla poc, mai en tenen prou. I és aquí quan progressivament va creixent la exigència i el grau de perfeccionisme acreix la idea de fracàs personal.
I encara que sembli una qüestió purament psicològica, la salut física també se’n veu fortament afectada, ja que les persones perfeccionistes són propenses a sentir-se malament, patir problemes de son i fatiga. La idea del fracàs els aterra. Tot i així, cada persona somatitza amb una dolència diferent; l’estrès a un li afecta a l’estomac i a altres, al cap.
Aquest problema si no és tractat a temps pot agreujar-se i acabar en un trastorn obsessiu compulsiu.
Com podem rebaixar el nostre grau de perfeccionisme?
El primer que hem d’entendre és que les coses són com són, és a dir, moltes qüestions escapen de les nostres mans i ho hem d’acceptar així. Això no significa que no haguem d’esforçar-nos per a fer bé les coses i aconseguir els nostres objectius però en moltes ocasions no podem tenir les coses aquí i ara. La paciència és una actitud que hem de cultivar per a que doni bons fruits en el nostre comportament.