• 17 Agost, 2016

Dol infantil

És fonamental desmitificar que nens i persones grans no són conscients de la pèrdua d’un família i/o amic, i per consegüent, no han de participar en el procés de dol i la superació d’aquest.

Sí que és cert que en funció del nivell de desenvolupament que presenti el nen, podrà afrontar i comprendre millor la mort. Aproximadament, és a partir dels 7 anys que els nens poden entendre la mort sense falsos pensaments ni fantasies infantils.
En el procés de dol infantil distingim dos tipus; amb i sense risc. És a dir, quan és un procés normal o bé, quan aquest presenta complicacions.

El procés de dol implica de per se una gran combinació de reaccions, tant a nivell emocional, cognitiu, espirituals i sensacions físiques. El trasbals que provoca la mort d’una persona pròxima és un element que fàcilment pot desequilibrar la estabilitat del nucli familiar, i no només en els més petits.
La forma en com els adults a càrrec del nen reaccionen i gestionen el dol serà una peça clau per al petit; el seu desenvolupament i l’afrontament a noves pèrdues en el futur en dependrà. La forma en com els nens perceben el dol està altament influenciada en com els seus adults de referència ho gestionen.

Tant nens com adults han d’acceptar la pèrdua com una realitat, treballar les emocions per a poder adaptar-se al nou mitjà on falta una peça, i poder col•locar novament l’absència d’un ésser estimat.
És de vital importància demanar ajuda quan un s’enfronta a una situació de pèrdua, sobretot si afecta a nens. Un punt de suport i ajuda per a adaptar-se al nou mitjà és una part important de la superació del dol.

¿Què passa quan el procés no és assimilat correctament i es complica?

La tristesa, la ràbia, la culpabilitat i els plors són normals en front una perduda i han de ser entesos com a sentiments normals. Tot i així, la conducta del nen ha de ser objecte d’observació del seu comportament per a veure com evoluciona la seva gestió de les emocions. Un procés de dol normal té una durada d’entre 1-2 anys mostrant millores de forma gradual. Però quan el nen presenta dificultats per a acceptar la realitat o parlar de la persona que se’n ha anat, complicacions de concentració, rabietes, enfrontaments, trastorns de la son, pèrdua d’interès per coses que abans li agradaven i augment de pensaments negatius, el procés es complica. El grau de complicació dependrà del nivell de desenvolupament del nen.

En general, una pèrdua ha d’entendre’s com una petita ruptura de la nostra quotidianitat i el procés de dol ha de recompondre les peces per poder seguir endavant.