• 19 Juliol, 2016

Trastorn negativista desafiant

Aquesta alteració del comportament es caracteritza per un desafiament a les ordres de les figures d’autoritat posant a prova reiteradament els límits establerts, ignorant ordres, donant continues mostres d’hostilitat cap a companys i/o adults fins i tot, arribant a l’agressió verbal.
No, no i no! Els nens amb aquest tipus de trastorn es neguen a qualsevol cosa que vingui de la forma autoritària més pròxima que, en aquest cas són els pares. Res els sembla bé i tot els molesta.
És important saber diferenciar entre una rebequeria infantil i quan un nen pot patir aquest trastorn. Com ho podem diferenciar? Tot i que no hi ha una evidencia científica que ho asseguri, és important observar el comportament per comprovar un substancial canvi que afecti al rendiment escolar i a la relació amb els altres.

A més a més de:
- Rebequeries
- Discussió amb adults
- Negació a les ordres
- Molestar als altres intencionadament
- Acusar dels propis errors als altres
- Susceptibilitat excessiva a més a més d’ira i rancúnia en vers els altres.

Si observem aquests paràmetres en el nen/a i tenen una durada major a 6 mesos podem estar davant d’un trastorn negativista desafiant. Aquest trastorn causa gran malestar en el nucli familiar a més a més, d’impedir en major grau la relació del nen amb altres, és a dir, és un impacte important en les habilitats socials.
En aquests casos, les escenes en públic solen ser comunes i vist des de fora podem pensar que el problema és la falta d’educació però el problema va més enllà. Els nens amb aquest trastorn senten una gran frustració que no en saben el motiu, ja que no saben com gestionar-la ni com enfrontar-s’hi a més a més, tenen una gran dificultat per expressar-se. De res serveix enfrontar-s’hi perquè l’únic que s’aconsegueix és el que nen/a exploti i es faci més gran la ràbia que sent.

Els pares han d’evitar el malestar i escollir quines conductes toleren i quines no per progressivament ajudar-los i posar-los-hi les coses més fàcils. L’ajuda d’un psicòleg és fonamental per poder treballar conjuntament amb els pares i educadors i ensenyar-los-hi a com dir les coses i gestionar la seva ira per a tenir un comportament adequat.

Un TND no tractat en l’edat infantil pot derivar a un trastorn de conducta en l’adolescent o bé, en un trastorn de la personalitat en l’edat adulta.